Nike: SOM UN
Som el centre del camp, som la nostra precisió, som el nostre esforç, som atacants que defensen, som defensors que ataquen. som la nostra velocitat, som el respecte als nostres rivals, som el reconeixement dels nostres rivals, som cada gol que fem, som els que sempre busquem la porteria contrària. Som Un.
Barça Tv: La Gent normal
S'havia estat cultivant per Grècia i havia après que és tan important viatjar, i jo escoltava i deia. sí, sí,clar, clar. Son pare acumulava grans riqueses i vaig dir caram en aquest cas anul·li, sisplau la cervesa i posi’ns vi car. Li va semblar genial. Va fer un glopet, em va mirar i va dir: vull viure com viuen els altres, vull fer les coses que fa la gent normal. Vull dormir amb qui dormen els altres, Ficar-me al llit amb gent normal com tu. I assumint aquell paper vaig dir: bé, veurem què s'hi pot fer.
Vaig passejar-la pel mercat del barri, em va semblar un escenari adequat, per començar. vaig dir: d'acord, ara fes veure que no tens ni un duro. I va riure i va dir ai, quina gracia, què boig que estàs, ets molt divertit. Doncs, francament maca, no em sembla que ningú estigui rient per aquí, ja t'ho has pensat bé això de: Viure com ho fan els altres, veure les coses que veu la gent normal. Dormir amb qui dormen els altres. Ficar-te al llit amb gent normal com jo. Però ella no entenia res i m'agafava del bracet. Comparteix pis amb estranys, busca una feina formal, puja al metro pels matins, ves al cine alguna nit. Però igualment mai entendràs el que és anar comptant els anys. Esperant la solució que s'emporti tanta por.
Però tu mai viuràs com viuen els altres, ni patiràs com pateix la gent normal, mai entendràs el fracàs dels altres, mai comprendràs com els somnis sens van quedant, en riure i beure i anar tirant, i si es pot follar de tan en tan.
Proba cantar si ho fan els altres, canta fort si et sembla interessant, riu en pulmó si ho fan els altres, però no t’estranyi que si et gires que set riguin de tu. Que no et sorprengui si es tan farts de tu jo jugar a ser com és la gent normal.
Vull dormir amb gent normal com tu, vull dormir amb gent normal com tu...
Vaig passejar-la pel mercat del barri, em va semblar un escenari adequat, per començar. vaig dir: d'acord, ara fes veure que no tens ni un duro. I va riure i va dir ai, quina gracia, què boig que estàs, ets molt divertit. Doncs, francament maca, no em sembla que ningú estigui rient per aquí, ja t'ho has pensat bé això de: Viure com ho fan els altres, veure les coses que veu la gent normal. Dormir amb qui dormen els altres. Ficar-te al llit amb gent normal com jo. Però ella no entenia res i m'agafava del bracet. Comparteix pis amb estranys, busca una feina formal, puja al metro pels matins, ves al cine alguna nit. Però igualment mai entendràs el que és anar comptant els anys. Esperant la solució que s'emporti tanta por.
Però tu mai viuràs com viuen els altres, ni patiràs com pateix la gent normal, mai entendràs el fracàs dels altres, mai comprendràs com els somnis sens van quedant, en riure i beure i anar tirant, i si es pot follar de tan en tan.
Proba cantar si ho fan els altres, canta fort si et sembla interessant, riu en pulmó si ho fan els altres, però no t’estranyi que si et gires que set riguin de tu. Que no et sorprengui si es tan farts de tu jo jugar a ser com és la gent normal.
Vull dormir amb gent normal com tu, vull dormir amb gent normal com tu...
BMW, X3
Vacía tu mente, libérate de las formas, como el agua. Pon agua en una botella y será botella. Ponla en una tetera y será tetera. El agua puede fluir o puede golpear. Sé agua, amigo.
No te adaptes a la carretera, sé carretera
BMW, Fíjate en ti
Fíjate en ti. No lo digo con ánimo de desprecio, pero fíjate bien. El material del que estáis hechos es blando. Y su energía depende de la oxidación ineficiente de la materia orgánica. Entráis cada noche en un estado de coma y soñáis. Pero de qué sirven los sueños si casi nunca se cumplen. Pensáis “es cierto”, pero os equivocáis constantemente, y ala menor variación externa perdéis vuestra eficiencia. Sois alterables. Sois imperfectos. En cambio yo, preferiría sentir lo que sentís.
AUDI, Sindrome de Stendhal
En 1817, el joven novelista francés Stendhal, visitó la ciudad de Florencia, nada le había preparado para la acumulación de tanta belleza. Entró en la monumental Iglesia de Santa Cloche, y de repente se sintió aturdido, sufrió una ligera desorientación, palpitaciones y una intensa sensación de falta de aire y tubo que salir. Hoy en día estos síntomas se conocen como síndrome de Stendhal.
